Català
Español
L’obesitat infantil es pot (i s’ha de) prevenir
T’amoïna el futur dels teus fills? Doncs, a més de pensar en el seu expedient acadèmic, o en el seu futur laboral o familiar, et convido a que pensis en la seva salut. I és que els nostres fills podrien viure menys anys que nosaltres, a causa de l’actual epidèmia d’obesitat infantil. Sento ser tan brusc, però la situació (que hi ha qui denomina pandèmia) no està per a bromes. Entrar a la vida adulta amb obesitat duplica el risc de morir prematurament. Podem fer alguna cosa? Sens dubte! Així que et prego que segueixis llegint.
Una de les claus de la prevenció de l’obesitat infantil (entre d’altres, com la lactància materna) és que ens responsabilitzem no només de tenir exclusivament aliments saludables a casa, sinó que nosaltres mateixos prediquem amb l’exemple, seguint una alimentació saludable. Aquí tens un breu test per ajudar-te a descobrir què és (o què no és) una dieta saludable. Els nens, com deia, acabaran imitant-nos si nosaltres ens alimentem bé, com reflexa aquest document. Gustav Mahler va sentenciar, amb bon criteri, que “No hi ha més que una educació, i és l’exemple”.
No puc deixar d’esmentar que alimentar als nens quan no tenen gana (cosa durament criticada, entre d’altres, pel pediatra Carlos González en el seu excel·lent llibre “Mi niño no me come”), ha mostrat exercir un paper en el desenvolupament del sobrepès en molts estudis.
A més, els nostres fills, sens dubte, s’han de moure més sovint (es mouen poquíssim). El nen hauria de realitzar, segons l’Organització Mundial de la Salut, més d’una hora al dia d’activitat física. Tot val (jugar a l’aire lliure, caminar cap o des de l’escola, evitar ascensors i escales mecàniques, etc.), però molt millor, per descomptat, si permetem que realitzi l’activitat física que més li agradi (que no té per què coincidir amb la que ens agradi a nosaltres). A més, els pares hauríem de limitar les hores (les seves i les nostres) de televisió, ordinador o videojocs. Però això, insisteixo, també ens inclou a la resta de membres de la família: els fills de pares i mares que fan exercici físic sovint, solen imitar als seus pares.
I si ja té excés de pes? Doncs la primera cosa és acudir al pediatra. Però no per què el faci aprimar mitjançant una “dieta” restrictiva (que no sol funcionar, per cert), sinó per què valori si de veritat li sobren quilos, si aquesta situació ha estat causada per alguna alteració endocrina, si l’excés de pes li ha generat algun perjudici en la seva salut (ex: hipertensió), o si existeixen signes de trastorns de la conducta alimentària. Els experts en alimentació són, en qualsevol cas, els dietistes-nutricionistes. T’informaran sobre com trobar-ne un aquí.
En resum
Encara que no ho creguis, el teu fill pot patir obesitat quan sigui adult.
L’excés de pes pot ser igual de perillós que fumar o beure alcohol.
La lactància materna prevé l’excés de pes en l’edat adulta.
No forcis al teu fill a menjar si no té gana i elimina de casa els aliments superflus (refrescs, aperitius salats, brioxeria, etc.).
Predica amb el teu exemple menjant saludablement i movent més el teu cos.
Si el teu fill té sobrepès, consulta a un professional sanitari en tota regla.
Julio Basulto, dietista-nutricionista (www.juliobasulto.com)
Escriu un comentari
Últims comentaris